Georges Perec

Georges Perec

Biografia
Naixement	7 març 1936 19è districte de París (França)
Mort	3 març 1982 (45 anys) Ivry-sur-Seine (França)
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	Crematori i Columbari del Père-Lachaise
Formació	Lycée Claude-Bernard
Activitat
Camp de treball	Ficció literària, direcció, guionatge cinematogràfic, poesia, crítica literària i biblioteconomia
Ocupació	novel·lista
Activitat	1965 -
Membre de	Col·legi de Patafísica Oulipo
Família
Cònjuge	Paulette Perec
Cronologia
	funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise)
Premis
(1978)  premi Médicis (1965)  Premi Renaudot
Signatura

Georges Perec (París, 7 de març de 1936 - Ivry-sur-Seine, 3 de març de 1982)^[1] va ser un dels escriptors més famosos de la literatura francesa del segle xx. Membre de l'Oulipo i abanderat del nouveau roman, basava les seves obres en l'experimentació i en les limitacions formals.

Es va fer conegut a partir de la seua primera novel·la, Les choses: Une histoire des années soixante (Premi Renaudot 1965), centrada en els inicis de la societat de consum. Posteriorment publica altres obres, com Un homme qui dort, retrat de la solitud urbana, o La Disparation, en què reprén la seua obsessió per l'absència dolorosa. Aquesta primera novel·la oulipiana de Perec és també una obra lipogramàtica (no hi apareix en cap moment la lletra "e"). El 1975, apareix W ou le Souvenir d'enfance, que alterna la ficció olímpica feixista i l'escriptura autobiogràfica fragmentada. L'any 2012, apareix el llibre Le Condottière, del qual Perec havia perdut el manuscrit el 1966, retrobat posteriorment al 1992, deu anys després de la mort de l'autor.^[2] La seua consagració com a escriptor arriba amb La vie, mode d'emploi (Premi Médicis 1978), en què explora de manera metòdica la vida de diversos habitants d'un edifici.